Ens traslladem de bloc: http://reflexionsencatala.blogspot.com

Perquè aquest bloc se'ns menja la paciència.

Ens trobareu a http://reflexionsencatala.blogspot.com

 

Apasiau. 

 

 

 

[@more@]



3s comentaris

Autocrítica?

Els partits que es reparteixen el pastís, també coneguts com a partits tradicionals, van voler fer veure diumenge que caldrà fer “una reflexió profunda” per alguns “tocs d’atenció” que van reflectir els resultats electorals. Demà ja no se’n recordaran de l’altíssima abstenció, de la pèrdua de vots generalitzada dels partits grans, de la xenòfoba Plataforma per Catalunya, de l’empenta de l’alternativa independentista CUP. Tenen massa feina a repartir-se el pastís, i si fan alguna lectura dels resultats, la faran amb el mateix sistema amb què valoren els resultats de les eleccions: si sempre guanyen, no poden assumir resultats negatius, no poden veure que cada vegada hi ha més gent que passa d’ells. Faran lectures equivocades perquè buscaran les explicacions sobre la base d’allò que més els convingui. I qui dia passa, any empeny.

 

El sistema democràtic actual està en crisi i només falta saber quants anys tardarem a canviar la dictadura dels partits, que s’han convertit en sectes, en grans famílies d’interessos i complicitats que només pensen en elles. El partit és el més important. Per mi, el primer pas per redreçar aquesta situació d’apatia general és la conscienciació de la gent que cal implantar les llistes obertes. No serà fàcil, perquè hi ha molta gent que veuria perillar la menjadora, o la cadira des d’on còmodament veuen passar la vida. Si la gent pogués triar, molts polítics haurien de treballar de veritat. 

 

Entre abstenció, vots en blanc i vots nuls, se supera el 50% de l’electorat. I tots contents.

 

Pel que fa al partit que votava abans, ERC, estic content que hagi retrocedit. I sobretot m’alegra veure que hi ha una alternativa al partit que s’ha tornat com els altres. Espero que les CUP es consolidin i no caiguin en el mateix vici de poder que ERC (o Esquerra, com va dir la Mònica Tarribas, en una clara al·lusió a la renúncia a la difuminació de la ideologia que se suposa que tenen els d’ERC.

 

Ahir vaig votar socialista. Espero que sigui l’última vegada, però no hi havia cap més opció per lluitar contra el caciquisme del Pla de Sant Tirs. Vam perdre (4 regidors a 3) i caldrà treballar molt per fer aconseguir un canvi de debò. El més sensat, per mi, és preparar una llista d’independents, amb gent jove, per d’aquí a quatre anys.

 

Algunes actituds d’addictes al règim de l’alcalde mereixen un comentari més aprofundit. Espero que les dues mans que completen l’autoria d’aquest bloc expliquin la misèria humana d’alguns personatges.

 

“España va bien”, per cert.

[@more@]



5s comentaris

Canvi de temps

Dels records infantils, tinc gravada la imatge del meu padrí quan maleïa l’Antoni Castejon, que va popularitzar la figura de l’home del temps a TV3. Em feien molta gràcia les seves tamborinades (tempesta amb trons, però amb precipitació molt escassa o nul·la) i maregasses (mar amb onades que oscil·len entre els 2,5 i els 4 metres d’alçada), però per mi l’espectacle de debò eren les reaccions irades del meu padrí, que, tot s’ha de dir, era pagès i depenia molt del temps. Segur que es passava una mica amb el pobre Castejon, però a la Terra Ferma són així.

 

Ara els homes i les dones del temps han agafat un protagonisme espectacular. Són a tot arreu i a tothora, sobretot quan plou a Barcelona i el Bassas, de bon matí, anuncia que plou. Si plou a la Diagonal, plou a Catalunya. En teoria, els meteoròlegs afinen més la punteria que abans, però déu n’hi do la quantitat de pronòstics errats que no oblidem els que hem de regar l’hort i que gairebé denuncien els pixapins. (Fa poc vaig veure per la tele un madrileny indignadíssim: havia llogat un apartament a la platja i bramava perquè no hi havia dret que fes mal temps; amb el que li havia costat la broma!) I això que moltes vegades els meteoròlegs parlen de “possibilitat de ruixats aïllats que podrien caure de forma puntual a la zona del Pirineu”. O sigui: si plou, em mullo; i si em mullo i no plou, em foten garrotada. Per tant, no em mullo.

 

Parlant de ploure, per què moltes vegades hem de sentir i llegir filigranes com la pluja va fer acte de presència? I l’artifici precipitacions en forma de pluja? Mira que és fàcil dir va ploure, eh? (El verb ploure és curiós. Diem: “No vol ploure.” Qui no vol ploure? Això no vol dir que la frase Plou no tingui subjecte. Totes les frases en tenen, fins i tot Ploure, com ho demostra el fet que en francès diuen Il pleut. En català i en castellà diem que tenim un subjecte buit, però subjecte; de la mateixa manera que hi ha subjectes humans totalment buits.)

 

El vent ha de ser de component est, que queda més bé que dir vent de l’est. Esperar que de tant en tant diguessin vent de llevant seria tenir vent al cap (tenir el cap ple de pretensions, de vanes il·lusions, etc.). Us hi heu fixat, que els ruixats sempre van acompanyats de tempesta, de fang, de calamarsa…?   

 

Hi ha algun home del temps que fa segles que treballa a la televisió pública catalana (la seva) i que encara no sap que els núvols són mitjans, no *mitjos. És un dubte que fa temps que em rosega: els assessors lingüístics de TV3 passen d’ell? Ningú no li ha dit mai que mig és la meitat d’una cosa? Mig tomàquet, mitja poma, mitja marató… Un núvol només pot ser mitjà, és a dir, situat entre dos extrems. Hi ha núvols alts, baixos i mitjans, com també hi ha les classes alta, baixa i mitjana (aquesta última, però, en via d’extinció). 

 

Els homes i les dones del temps solen elaborar i presentar la informació meteorològica als mitjans de comunicació. A ells i a elles no cal explicar-los que no és correcte dir que s’ha suspès una botifarrada a causa de la climatologia, però a alguns periodistes algú els hauria de fer saber que la climatologia no en té cap culpa, perquè és la ciència que estudia els climes, les factors que els originen, etc. És com si donéssim la culpa de l’Holocaust a un historiador o a un antropòleg. La meteorologia es dedica a l’observació dels elements del temps i a la recerca dels moviments de l’atmosfera. Conclusió: que plogui més a la primavera que a l’estiu és un factor climatològic, però que plogui avui és un factor meteorològic. En qualsevol cas, és més fàcil i més sensat dir que el temps ens ha fet la guitza, en comptes de maleir la meteorologia i la climatologia. El temps atmosfèric, les condicions atmosfèriques i les condicions meteorològiques són una cosa, i les ciències, una altra.

 

Abans no se m’acabi l’espai: de la insuperable tamborinada, els espanyols en diuen tormenta eléctrica seca, i la maregassa equival a la també prosaica mar gruesa; però ells tenen l’entranyable marejadilla (marejol). 

 

A Andorra encara hi ha gent que dels núvols en diu bromes. Seria interessant de proposar als homes del temps d’Andorra Televisió que de tant en tant diguessin que demà el cel estarà molt embromat, bromós o enlleganyat. Quina cara posarien?

 

Diuen que broma grassa marca pedregada. La broma terrada és la boira baixa i la de telarany és fina; la pixanera no cal explicar-la. Finalment, “quan al cel hi ha brometes, a terra hi ha pastetes”, diu la saviesa. 

 

[@more@]



5s comentaris

Pàmies i la fira de Franku

Al cap d'unes hores d'haver llegit les declaracions de Sergi Pàmies sobre la fira de Frankfurt m'ha quedat un regust agredolç. Primer he pensat: au, ja era hora que algú aixequés la veu, però després… Ostres, vols dir que no pots dir les coses clares sense perill que et fotin a la presó?

Per mi tot plegat és un escàndol, però precisament per això s'ha de denunciar i dir les coses com són. Perquè si no, crees dubtes. Hi ha algun detall que se m'escapa? El Sergi Pàmies es refereix només a la presència de representants de la cultura espanyola en una fira dedicada a la cultura catalana? 

S'ha de tenir molta barra per dir que els escriptors catalans que escriuen en castellà fan cultura catalana. Sembla mentida que encara hàgim de justificar una obvietat com aquesta. Sembla mentida que aquests provincians de merda ens vulguin donar classes de cosmopolitisme.

Si la cultura espanyola fos cultura catalana, la cultura catalana també seria espanyola; o sigui, els espanyols la veurien com a seva, cosa que no han fet mai a la vida.

I a sobre hem d'aguantar les parides del Grupo Godó: "Escritores en castellano esperan aún invitación para Frankfurt." I reblant el clau, el subtítol "Cercas, Marsé o Ruiz Zafón, entre los afectados."

Pobrets…

He llegit que a la 'seva', la que abans era la televisió pública catalana, no han dit ni piu de les declaracions de Pàmies. Només faltaria.

Acabo. Pàmies: molt bé, però t'has quedat a mitges. Parla clar, que a tu no et fa falta la menjadora. Espanyols: el dia que tracteu la llengua i la cultura catalanes com a vostres, les vaques volaran. Curtets i malvats en general: la cultura catalana és la que es fa en català. Canvieu l'adjectiu 'catalana' per qualsevol altra, penseu uns quants segons i aneu a fer nones.

  

 

 

 

 

 

 

[@more@]

2s comentaris

Microsoft en català i viure plenament en la nostra llengua

Els catalans no podem viure plenament en català en molts àmbits. El més greu és la justícia, en què passen olímpicament del que diu l'Estatut.

Per primera vegada, l'Estatut equipara el castellà i el català pel que fa a l'obligació de conèixer les dues llengües. Però resulta que els jutges poden treballar a Catalunya sense haver de saber català. És una discriminació flagrant en un context molt delicat. Si tinc un judici i vull fer servir la meva llengua; si el jutge no entén el català; si demano un servei de traducció perquè no em dóna la gana de parlar en la llengua que em van imposar de petit, amb quina predisposició em jutjarà aquest magistrat? D'entrada, creo rebuig, no?

Mentrestant, anem fent, de mica en mica.

El fet que el gegant Microsoft estigui fent una marató per arribar al milió d'usuaris dels seus productes en català és prou significatiu.

Fins al 22 de maig, Microsoft (www.microsoft.cat) ens ofereix la possibilitat de descarregar-nos el paquet per a Windows i Office en català.

És fàcil, gratuït i segur. 

[@more@]

7s comentaris

Un moment d’incertesa?

Aquesta és la sensació que si més no tinc jo ara mateix, amb el govern actual, amb el paper de l'oposició, amb la inexistència d'un grup fort i cohesionat de gent que lluiti per un mateix objectiu: fer respectar Catalunya dels atacs que cada dia està rebent de totes bandes i dir alt, fort i clar, que certament no hi ha cap altre camí, si de veritat volem mantenir viva la flama catalana uns quants anys més, que la independència.

I la pregunta me la poso també perquè ahir vaig acabar de llegir un llibre, el de reflexions que ha fet Macià Alavedra 'Entre la vida i la política', que m'ha fet pensar una mica. M'ha agradat el que diu, els arguments que dóna sobre fets importants de la política del nostre país durant els governs de Convergència i Unió. I em miro el govern d'ara, i també l'oposició, i em sento òrfena. Perquè em fa la sensació que no hi ha ningú que realment defensi, o es cregui de veritat, que Catalunya està davant d'un moment decisiu per al seu futur. Fa temps que sentim parlar de com recula el català, del poc ús social que se'n fa, del maltractament a què el sotmeten els mitjans de comunicació en general, i en particular TV3, la seva.

 

Siguem clars: el català només podrà perviure si s'imposa. Sí, tal com sona. IMPOSICIÓ. Han donat cap resultat positiu les toves polítiques que s'han aplicat fins ara?? No, al contrari. Si el senyor que ve d'Andalusia, d'Hondures o de Romania no sent l'obligació d'aprendre el català, aquesta gent que arriben amb la voluntat de fer la nostra terra el seu nou país, quin futur li espera a la nostra llengua? I, anant més enllà, què ens espera a nosaltres, com a poble?

Evidentment que la imposició només es pot fer si es tenen plenes competències en aquest sentit. I això només es pot fer sent un estat com cal. I tinc molt interès en assenyalar que "imposició" no vol dir faltar al respecte a ningú perquè en aquest cas cal plantejar-la com l'única via per a la supervivència de la llengua que ha unit un poble milenari i, que no ho oblidem pas, és una llengua que encara avui, mal que els pesi a alguns, parlen uns quants milions de persones.

Imposar tampoc vol dir discriminar ni conferir cap tracte de desigualtat. Però sí que vol dir premiar, agrair i respectar encara més a qui fa l'esforç, perquè hi té l'obligació, d'aprendre i de parlar la llengua del país que li dóna feina.

El problema és que el gran mal ja està fet. I el gran mal és el que va fer la gran onada immigratòria provinent d'Espanya els anys 60 i 70. Gent que fa 40 i 50 anys que és a Catalunya i que són incapaços de dir una paraula en català i ni fan l'esforç d'entendre't. Amb aquests ja està perdut. L'única manera de capgirar la truita seria, tornem-hi, imposant-los l'ús del català en tots els àmbits. A casa, que facin el que vulguin, però quan s'hagin de relacionar amb el metge, al supermercat, amb els professors de la canalla, amb l'administració en general, que ho hagin de fer en català. I si no els dóna la gana fer-ho, doncs que se'n vagin. Clar i català, tu. Ja està bé de fer de bons samaritans. Així ens ha anat. Que ara no hi ha ni déu que ens respecti!

[@more@]

3s comentaris

Enhorabona!

Si pots llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s’ha realitzat correctament. Rep una cordial benvinguda!

Comentaris tancats a Enhorabona!